1 research outputs found

    Lentes intraoculares compensadoras de la presbicia

    Get PDF
    La pérdua de transparencia del cristal·lí, la lent natural que ens permet enfocar a totes les distàncies, es comú en la població major de 60 anys aproximadament. Aquesta opacificació rep el nom de cataracta. Es una patología normalmente bilateral que va associada a la edat i que provoca pérdua de visió, pérdua de sensibilitat al contrast, borrositat y enlluernament entre altres factors. L’implant de la lent intraocular és el métode actual pel qual es restableix la visió del pacient, una lent artificial que substitueix al cristal·lí. Els objectius principals del treball són: revisar els diversos tipus de lents intraoculars que, segons el seu disseny ofereixen diferents prestacions al pacient; definir els aspectes que influeixen en la qualitat visual y els métodes més utilitzats per la seva evalucació, tant objectius com subjectius. Un altre dels objectius principals consisteix en el anàlisi del impacte que provoquen les lents intraoculars en la qualitat visual en funció del seu disseny. L’estudi emfatitza en els dissenys que compensen la presbícia bé mitjançant la multifocalitat o bé mitjançant la extensió del segment focal de la lent intraocular. Per últim, com a aportació propia i personal, es presenta un cas real, en el que s’implanta de manera unilateral una lent intraocular per unes circumstàncies poc freqüents. Conclusions: La qualitat visual postoperatòria del pacient depèn de les característiques de la lent implantada i també d'altres factors, com la pròpia condició de l'individu. No obstant això, a grans trets es pot precisar que, les lents intraoculars monofocals només proporcionen una distància d'enfocament (normalment ajustada a la visió llunyana), el que manté la presbícia a l'ull implantat. D'altra banda, aquestes lents formen imatges amb més contrast i registren una menor incidència de fenòmens fotics.La pérdida de transparencia del cristalino, la lente natural que nos permite enfocar a todas las distancias, es común en la población mayor de 60 años aproximadamente. Esta opacificación recibe el nombre de catarata. Es una patología normalmente bilateral que va asociada a la edad y que provoca pérdida de visión, pérdida de sensibilidad al contraste, borrosidad y deslumbramiento entre otros factores. El implante de la lente intraocular es el método actual por el cual se restablece la visión del paciente, siendo una lente artificial que suplanta al cristalino. Los objetivos principales del trabajo son: revisar los diversos tipos de lentes intraoculares que, según su diseño ofrecen diferentes prestaciones al paciente; definir los aspectos que influyen en la calidad visual y los métodos más utilizados para su evaluación, tanto objetivos como subjetivos. Otro de los objetivos principales consiste en el análisis del impacto que provocan las lentes intraoculares en la calidad visual en función de su diseño. El estudio hace hincapié en los diseños que compensan la presbicia bien mediante la multifocalidad o bien mediante la extensión del segmento focal de la lente intraocular. Por último, como aportación propia y personal, se presenta un caso real, en el que se implanta de manera unilateral una lente intraocular por circunstancias poco frecuentes. Conclusiones: La calidad visual posoperatoria del paciente depende de las características de la lente implantada y también de otros factores, como la propia condición del individuo. Sin embargo, a grandes rasgos se puede precisar que, las lentes intraoculares monofocales solamente proporcionan una distancia de enfoque (normalmente ajustada a la visión lejana), lo que mantiene la presbicia en el ojo implantado. Por otro lado, estas lentes forman imágenes con mayor contraste y registran una menor incidencia de fenómenos fóticos.The loss of transparency of the crystalline lens, the natural lens that allows us to focus at all distances, is common around the population over approximately 60 years of age. This opacification is called a cataract. It is a normally bilateral pathology that is associated with age and that causes loss of vision, loss of contrast sensitivity, blurring and glare among other factors. The implant of the intraocular lens is the current method by which the patient's vision is restored, being an artificial lens that supplants the crystalline lens. The main objectives of the job are: to review the various types of intraocular lenses that, according to their design, offer different benefits to the patient; define the aspects that influence visual quality and the most used methods for their evaluation, both objective and subjective. Another main objective is to analyze the impact that intraocular lenses have on visual quality based on their design. The study emphasizes in designs that compensate for presbyopia either through multifocality or by extending the focal segment of the intraocular lens. Finally, as own and personal contribution, a real case is presented, in which an intraocular lens was implanted unilaterally due to rare circumstances. Conclusions: The postoperative visual quality of the patient depends on the characteristics of the implanted lens and also on other factors, such as the individual's own condition. However, broadly speaking, it can be specified that intraocular lenses with simpler designs cause less negative impact on vision. However, it can be broadly stated that monofocal intraocular lenses only provide a focusing distance (normally adjusted to far vision), which maintains presbyopia in the implanted eye. On the other hand, these lenses form images with higher contrast and register a lower incidence of photic phenomena
    corecore