1 research outputs found
Lentes intraoculares compensadoras de la presbicia
La pérdua de transparencia del cristal·lÃ, la lent natural que ens permet enfocar a totes les
distà ncies, es comú en la població major de 60 anys aproximadament.
Aquesta opacificació rep el nom de cataracta. Es una patologÃa normalmente bilateral que va
associada a la edat i que provoca pérdua de visió, pérdua de sensibilitat al contrast, borrositat
y enlluernament entre altres factors.
L’implant de la lent intraocular és el métode actual pel qual es restableix la visió del pacient,
una lent artificial que substitueix al cristal·lÃ.
Els objectius principals del treball són: revisar els diversos tipus de lents intraoculars que,
segons el seu disseny ofereixen diferents prestacions al pacient; definir els aspectes que
influeixen en la qualitat visual y els métodes més utilitzats per la seva evalucació, tant
objectius com subjectius. Un altre dels objectius principals consisteix en el anà lisi del impacte
que provoquen les lents intraoculars en la qualitat visual en funció del seu disseny. L’estudi
emfatitza en els dissenys que compensen la presbÃcia bé mitjançant la multifocalitat o bé
mitjançant la extensió del segment focal de la lent intraocular. Per últim, com a aportació
propia i personal, es presenta un cas real, en el que s’implanta de manera unilateral una lent
intraocular per unes circumstà ncies poc freqüents.
Conclusions: La qualitat visual postoperatòria del pacient depèn de les caracterÃstiques de la
lent implantada i també d'altres factors, com la pròpia condició de l'individu. No obstant això,
a grans trets es pot precisar que, les lents intraoculars monofocals només proporcionen una
distà ncia d'enfocament (normalment ajustada a la visió llunyana), el que manté la presbÃcia a
l'ull implantat. D'altra banda, aquestes lents formen imatges amb més contrast i registren una
menor incidència de fenòmens fotics.La pérdida de transparencia del cristalino, la lente natural que nos permite enfocar a todas las
distancias, es común en la población mayor de 60 años aproximadamente.
Esta opacificación recibe el nombre de catarata. Es una patologÃa normalmente bilateral que
va asociada a la edad y que provoca pérdida de visión, pérdida de sensibilidad al contraste,
borrosidad y deslumbramiento entre otros factores.
El implante de la lente intraocular es el método actual por el cual se restablece la visión del
paciente, siendo una lente artificial que suplanta al cristalino.
Los objetivos principales del trabajo son: revisar los diversos tipos de lentes intraoculares que,
según su diseño ofrecen diferentes prestaciones al paciente; definir los aspectos que influyen
en la calidad visual y los métodos más utilizados para su evaluación, tanto objetivos como
subjetivos. Otro de los objetivos principales consiste en el análisis del impacto que provocan
las lentes intraoculares en la calidad visual en función de su diseño. El estudio hace hincapié
en los diseños que compensan la presbicia bien mediante la multifocalidad o bien mediante
la extensión del segmento focal de la lente intraocular. Por último, como aportación propia y
personal, se presenta un caso real, en el que se implanta de manera unilateral una lente
intraocular por circunstancias poco frecuentes.
Conclusiones: La calidad visual posoperatoria del paciente depende de las caracterÃsticas de
la lente implantada y también de otros factores, como la propia condición del individuo. Sin
embargo, a grandes rasgos se puede precisar que, las lentes intraoculares monofocales
solamente proporcionan una distancia de enfoque (normalmente ajustada a la visión lejana),
lo que mantiene la presbicia en el ojo implantado. Por otro lado, estas lentes forman imágenes
con mayor contraste y registran una menor incidencia de fenómenos fóticos.The loss of transparency of the crystalline lens, the natural lens that allows us to focus at all
distances, is common around the population over approximately 60 years of age.
This opacification is called a cataract. It is a normally bilateral pathology that is associated with
age and that causes loss of vision, loss of contrast sensitivity, blurring and glare among other
factors.
The implant of the intraocular lens is the current method by which the patient's vision is
restored, being an artificial lens that supplants the crystalline lens.
The main objectives of the job are: to review the various types of intraocular lenses that,
according to their design, offer different benefits to the patient; define the aspects that
influence visual quality and the most used methods for their evaluation, both objective and
subjective. Another main objective is to analyze the impact that intraocular lenses have on
visual quality based on their design. The study emphasizes in designs that compensate for
presbyopia either through multifocality or by extending the focal segment of the intraocular
lens. Finally, as own and personal contribution, a real case is presented, in which an
intraocular lens was implanted unilaterally due to rare circumstances.
Conclusions: The postoperative visual quality of the patient depends on the characteristics of
the implanted lens and also on other factors, such as the individual's own condition. However,
broadly speaking, it can be specified that intraocular lenses with simpler designs cause less
negative impact on vision. However, it can be broadly stated that monofocal intraocular lenses
only provide a focusing distance (normally adjusted to far vision), which maintains presbyopia
in the implanted eye. On the other hand, these lenses form images with higher contrast and
register a lower incidence of photic phenomena